US House votes to rein in Trump’s war powers in rebuke over Iran
El Congrés dels Estats Units aprova una mesura per limitar les potestats de guerra de Trump en resposta a l’Iran
US House votes to rein in Trump – El Congrés dels Estats Units ha aprovat una mesura que busca frenar les potestats de guerra del president Donald Trump, en un gest de descontentament amb la seva política militar a l’Iran. El vot, amb 215 a favor i 208 en contra, ha estat aprovat després que quatre republicans s’hi hagueren sumat als democrats, com a expressió pública de dissenyament amb la guerra iniciada a principis de febrer. Aquesta és la quarta iniciativa del Congrés per limitar les accions militars del president, que han estat criticades per manquen d’aprovació parlamentària.
Encara que el projecte ha passat la caméra del Senat, aquest encara està controlat per republicans. Tot i això, la mesura no està assegurada de completar el control sobre les operacions militars contra l’Iran. El Senat va avançar una resolució similar a principis de maig, després de set errors anteriors, però encara no ha tingut una votació completa. El vot d’ahir marca el darrer indici de desunió dins del partit republicà, que va coincidir amb la revolta d’alcun conservadors al Congrés que va portar al cancel·lement del fons de 1.800 milions de dòlars per a la “desarmament” política dels alians.
Al Congrés, els republicans Thomas Massie, Brian Fitzpatrick, Tom Barrett i Warren Davidson van formar un front unit amb els democrats per aprovar la resolució d’ahir. Jared Golden, democrat de Maine, que havia votat contra mesures similars abans, va donar el seu suport en aquesta ocasió. “El Congrés sol declara la guerra, i això és algo que necessitem protegir,” va dir Barrett, un republican de Michigan. Quan li van preguntar si s’obligava a temer represàlies del president per la seva votació, Barrett va respondre: “Votaré segons la meva consciència, i estic preparat per acceptar les conseqüències.”
Gregory Meeks, el líder democrat de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés, va qualificar el vot com “un rebuig bipartidista significatiu de la guerra ilegal i cara del president Trump a l’Iran, i el primer pas cap a acabar-la per sempre.” Meeks va subratllar que el president no havia aconseguit els objectius declarats de la guerra, mentre augmentava els preus del combustible a casa i dificultava més la solució diplomàtica del programa nuclear iranià. “L’aprovació d’aquesta mesura avui marca un punt de canvi important: cada vegada més republicans estan escoltant els seus constituents que no volen una nova guerra sense fi a la Mediterrània,” va afegir Meeks, qui va ser co-autor de la resolució.
Context del conflicte i l’acord de pau
El 28 de febrer, els Estats Units i Israel van realitzar atacs contra l’Iran, amb una resposta del país iranià que va incloure atacar Israel i els estats alianats del Golf, i va tancar efectivament el Estret de Ormuz, una via marítima crucial per a la logística global. A l’abril, els Estats Units va anunciar un bloqueig sobre els vaixells que navegessin cap o des del llevant iranià. Aquesta mesura va coincidir amb un acord de pau inicial a l’abril 8, però això no ha evitat que els Estats Units hagi atacat l’Iran en els darrers dies, amb el país iranià respondent amb atacs a Kuwait, un aliat dels Estats Units.
Abans del vot, Trump va insistir en que les negociacions per acabar la guerra “anaven molt bé” i podrien finalitzar aquest cap de setmana. “Haurem de fer-los un bon impacte la nit anterior, i efectivament la nit passada,” va dir el president en una conferència de premsa a la Casa Blanca d’ahir. “Alguns podrien dir que van ser lleugerament provocats perquè vam prendre una acció forta per una raó diferent, i així van retribuir.” El president va afegir que la majoria dels membres de la seva administració volien tancar el conflicte amb un acord “sense matar a tothom.”
El principal argument dels partidaris de la mesura és que la guerra ha estat una acció costosa i sense la necessària aprovació del Congrés. La majoria dels republicans, en canvi, han mostrat una certa resistència, especialment després que la decisió de Trump de redirigir recursos a un fons per a la “desarmament” política va causar una desunió interna. Aquesta desunió ha permès que quatre republicans essumin a la resolució, però els partidaris del president mantenen la majoria a les càmeres.
El vot d’ahir també subratlla el creixent descontentament amb la política de Trump. Els republicans que van votar en contra són molts d’ells l’any passat partidaris dels atacs, però ara semblen més influenciats per la pressió de la població i les crítiques dels seus oponents. Aquest canvi d’actitud pot indicar una possible evolució en la postura del partit, encara que la guerra sigui un tema complex i polaritzador.
El principal impacte d’aquesta mesura pot ser a nivell internacional, ja que mostrarà que el Congrés està disposat a actuar com a controlador dels escenaris militars. Encara que la finalitat de l’acord de pau sigui debatuda, el fet que els Estats Units hagi mantingut atacs a l’Iran, tot i la tregua, pot generar més tensions. Els observadors sostenen que aquesta nova moció és un pas important cap a un abordatge més diplomàtic del conflicte, encara que sigui un pas que no es pot considerar definitiu fins que passi el Senat.
En resum, la decisió del Congrés refleja una possible canvi en la política dels republicans, influenciats per la voluntat de la gent i la necessitat de evitar una guerra sense fin. Encara que Trump i els seus suportadors volguin mantenir la seva estratègia, la campanya de la mesura pot generar un efecte multiplicador en les decisions futures. Els esdeveniments d’ahir marquen una nova etapa en la lluita per a l’aprovació dels escenaris militars, amb un abordatge més coordinat entre diferents sectors polítics.